Les etapes de la Revolució Francesa

Després de l'Assamblea Nacional Constituent, es va iniciar el procés de transformació de França e un sistema liberal. Durant aquest procés hi ha haver una constant lluita entre l'alta burgesia (política conservadora que beneficia les noves classes dominants) per una banda, i la petita burgesia amb el suport del poble per una altra (polítiques radicals per millorar la situació de les classes populars).
La Revolució va travessar diferents diferents etapes que van coincidir amb diferents propostes per organitzar l'Estat i la societat dins del liberalisme:

1789 - 1792 Monarquia constitucional

Aquest període es caracteritza perquè el rei es veu obligat a jurar la constitució, té el poder executiu però no el legislatiu, aquest el té l’assamblea. Durant aquest període hi va haver:
-El 1791 es crea una Constitució:

• Ideals del liberalisme polític: Tots els ciutadans són iguals, lliures i tenen dret a un judici just i a la vida. El poder no surt del Rei ni de Déu, si no de la gent del poble.
• Separació de poder: per controlar-lo es millor separar-lo. Durant l'absolutisme tot era del Rei, ara es vigilen uns als altres. Executiu (Rei), Legislatiu (Asamblea), i Judicial (Jutge).
• Sobirani nacional: a l'absolutisme era el Rei, el sobir,à ara la sobirania és del poble, de la nació, el Rei es un servidor de la nació.
• Sufragi censatari: nomes els homes i segons els cens (impostos). El impost era una quantitat, si la pagan a l'any tenen dret a votar.

El rei Lluís XVI

-Assamblea Legislativa: quan hi ha eleccions de l'Assamblea Constitucional es crea aquesta, crea les lleis i representa el poble.

-Guardia Nacional: Es crea un nou cos de policia perquè l'exèrcit encara està influït pel rei. Aquests són revolucionaris, antimonàrquics i el seu objetiu és defensar-se de l'absolutisme.

Guàrdia Nacional

-Desmoralitzacio: El poder econòmic de l'església era molt gran. Per solucionar els problemes financiers de l'estat s'apropien dels bens de l'església, es declaren bens nacionals i els venen a particulars (subasta). Amb els diners de la subasta solucionen els problemes econòmics.

-Grups o partits:

1. Monàrquics constitucionals. Gent que aceptava al rei, que ha jurat la constitució i deixat intervenir la burguesia en el govern. Burguesia alta.
2. Republicans: No acepten al Rei.

• Girondins: Classe mitjana alta: Advocats, metges, professors.....
• Jacobins: Clase mitjana baixa: Son més radicals i volen reformes.
• Cordeliers: Classe baixa: Artesans i obrers, molt radicals.

Fracàs
Lluis XVI es fuga i comença una conspiració contra la revolució, sap que les monarquies volen atacar a la França revolucionaria i ell i la seva dona austriaca ( Maria Antonieta) fugen a Austria per fer un exèrcit i atacar França per tornar a l'absolutisme. Durant la fugida para a Varennes i l'hostaler el reconeix iAvia de la situació d'aquest i poc més tard el detenen. L'invasió segueix i invadeixen França, quan el poble sap que volia encapçalar-la li fan un judici a París.Els republicans diuen que perquè triunfi la revolució s'ha d'acabar amb el Rei.

Arrest de Lluís XVI i la seva familia a Varennes, juny del 1791

1792 - 1794 República Democràtica

Primer període. Girondins.

-Convenció: Asamblea Nacional

-Girondins: Canvien la constitucio (1793). Intentan millorar les condicions de les classes baixes.

-Problemes: Els països amb monarquia absoluta volen atacar França (Austria)
Revolta contra-revolucionaria, estan a favor del Rei i volen tornar (La Vendee) amb armes.

-Judici i execució de Lluis XVI i Maria Antonieta.

Execució de Lluís XVI i la seva dona Mariantonieta.

Segon període. Jacobins.

-El 1793 els jacobins van aconsegui el poder i van detenir als principals dirigents politics girondins.

Marat, qui exercí un paper important en la caiguda girondina, assassinat a la banyera per Charlotte Corday, fervent seguidora de la Gironda (13 de juliol).

-Van fer una nova constitució basada en la democràcia social: sobirania popular, sufragi universal directe i dret a la igualtat.

-El poder executiu va quedar en mans del Comtè de Salvació Pública, que va concentrar tot el poder en Robespierre.

-Comité de Salvació Pública: Intenta eliminar enemics de la revolució, 30.000 persones moren, estat de Terror.

-Lleva en massa: els nois que són cridats al exèrcit. Nou exèrcit amb la gent del poble. Patriòtic i amb moral de defensa.

-Sans Culottes: volen millorar, Robespierre ho fa: controla els preus, fa la instruccio obligatoria, controla els salaris..... (Leis socials).

-Poc temps més tard e poble treu el soport a Robespierre perque es deixa portar per les ganes d'aconsegui més poder.

Sans-culottes. El seu nom fa refència a que portaven pantalons i llargs i no culottes que utilitzaven les classes altes. Eren dels grups socials més humils de París.

1794 - 1799 República Burguesa

-Robespierre és assassinat.

-Retorn de la constitucio de 1791. Restablia el sufragi censatari i donava el poder legislatiu al Consell dels Cinc-cent i al Consell dels Ancians.

-Govern col·legiat, alta burguesia –> Directori (poder executiu).

-Segueix la guerra contra les potències absolutistes.

-El liberalsime de la nova república era un entremig entre democràcia i absolutisme i havia de fer front a les queixes tant per part dels aristòcrates i per part de les classes populars.

-Al 1799, un jove general, Napoleó Bonaparte, protagonisma un cop d'Estat, amb el suport de la burguesia, que vol un líder i en vol un popular i carismàtic de l'exèrcit, a la fi, el Directori i entrega el poder i instaura el Consolat.

Napoleó Bonaparte

L'esclat de la Revolució Francesa

Les causes de la revolució

• Crisis econòmica i social. El monarca gastava molts diners en l'exercit, en els seus palaus, en festes, etc., diners que surtien dels impostos que es cobraven al poble sense tenir en compte les males collites i les dificultats que tenien per pagar-los.
• Crisis financera de la monarquia francesa. Després del regnat de Lluís XIV no va haver-hi successors capaços de seguir la seva manera de governar. Lluís XVI va ser un d'aquests, no sabia governar i va portar la monarquia a la crisis. Va gastar tots els diners i no en tenien prou per pagar els sous dels soldats ni dels criats.
• Marginació politica d'una burgesia cada cop més forta. La burgesia francesa d'aquell temps era molt rica però seguia pagant impostos. Van voler canviar aquesta situació, volien que l'estat creés una politica favorable als seus interessos, que afavorís el seu comerç, i així enrriquir-se encara més. La burgesia era el grup social que enriquia el país però no podia decidir res ni intervenir en el govern per mitjà de cap via.
• Desesperació de les classes subalternes per la mala situació socioeconòmica i la indiferència de la corona. La corona s'interessava pels seus balls i les seves festes però no s'interessava gens pel destí de les classes populars. Això fa que aquestes es revelin en contra de la monarquia perquè ja no tenen res a perdre. Ja no tenen res i no aspiren a tenir res millor. El poble, més del 95% de la població ha de treballar per mantenir als nobles i es cansen d'aquesta situació.

Imatge d'una dona alçant labandera tricolor, simbol de la revolució

Convocatòria dels Estats Generals

La monarquia arriba al punt en que se n'adona que s'ha quedat sense diners així que decideix convocar els Estats Generals francesos per demanar una manera d'augmentar les impostos. Feia més de 80 anys que no es concocaven, ja que seguien una politica absolutista.
Els Estats Generals constaven de tres estats amb un nombre igual de representants:

1. Noblesa (representava el 2% de la població) Tenia 1 vot.
2. Alt clergat (representava l'1% de la població) Tenia 1 vot.
3. Poble(burgesia) (representava el 97% de la població) Tenia 1 vot.

Aquesta classificació era injusta, ja que la noblesa i l'alt clergat tenien els mateixos interessos i votaven sempre el mateix i sempre guanyaven.
La burgesia estava formada pels il·lustrats, gent intel·ligent, millors preparats que els nobles i van voler trobar una solució al problema.
Van suposar que era just demanar el doble vot però llavors tot era sempre empat.

Van haver nobles que van començar a passar-se a la banda de la burgesia, creien que el poble es mereixia uns drets millors.
Es va demanar al rei fer l'Assamblea General però aquest es va negar.

Tots els que estaven a favor de convocar-la es van reunir a la Jeu de Paume, a París. Aquí es van tancar i van decidir no sortir-ne fins haver trobat una solució, uns drets dignes pels ciutadans.

Imatge dels Estats Generals reunits.

Jurament del Jeu de Paume

Aquí és on es va reunir l'Assamblea General. Representants de cada estat, de manera proporcional a la població, tenien un vot cadascú per representar-se. Aquí van decidir els drets dels ciutadants.

L'assalt a la Bastilla

La bastilla era un presó on hi havia gairebé només presos politics que estaven en contra de l'absolutisme. El poble la va assaltar i destruir per indicar que destruien l'absoltuisme indicaven la fi de l'Antic Règim, i d'aquesta manera també van alliberar els presos politics. Això va passar el 14 de juliol de 1789.
El rei no volia entendre perquè el poble es comportava d'aquesta manera i va donar-li l'esquena a la revolució.

Presa de la Bastilla el 14 de juliol de 1789