L'esclat de la Revolució Francesa

Les causes de la revolució

• Crisis econòmica i social. El monarca gastava molts diners en l'exercit, en els seus palaus, en festes, etc., diners que surtien dels impostos que es cobraven al poble sense tenir en compte les males collites i les dificultats que tenien per pagar-los.
• Crisis financera de la monarquia francesa. Després del regnat de Lluís XIV no va haver-hi successors capaços de seguir la seva manera de governar. Lluís XVI va ser un d'aquests, no sabia governar i va portar la monarquia a la crisis. Va gastar tots els diners i no en tenien prou per pagar els sous dels soldats ni dels criats.
• Marginació politica d'una burgesia cada cop més forta. La burgesia francesa d'aquell temps era molt rica però seguia pagant impostos. Van voler canviar aquesta situació, volien que l'estat creés una politica favorable als seus interessos, que afavorís el seu comerç, i així enrriquir-se encara més. La burgesia era el grup social que enriquia el país però no podia decidir res ni intervenir en el govern per mitjà de cap via.
• Desesperació de les classes subalternes per la mala situació socioeconòmica i la indiferència de la corona. La corona s'interessava pels seus balls i les seves festes però no s'interessava gens pel destí de les classes populars. Això fa que aquestes es revelin en contra de la monarquia perquè ja no tenen res a perdre. Ja no tenen res i no aspiren a tenir res millor. El poble, més del 95% de la població ha de treballar per mantenir als nobles i es cansen d'aquesta situació.

Imatge d'una dona alçant labandera tricolor, simbol de la revolució

Convocatòria dels Estats Generals

La monarquia arriba al punt en que se n'adona que s'ha quedat sense diners així que decideix convocar els Estats Generals francesos per demanar una manera d'augmentar les impostos. Feia més de 80 anys que no es concocaven, ja que seguien una politica absolutista.
Els Estats Generals constaven de tres estats amb un nombre igual de representants:

1. Noblesa (representava el 2% de la població) Tenia 1 vot.
2. Alt clergat (representava l'1% de la població) Tenia 1 vot.
3. Poble(burgesia) (representava el 97% de la població) Tenia 1 vot.

Aquesta classificació era injusta, ja que la noblesa i l'alt clergat tenien els mateixos interessos i votaven sempre el mateix i sempre guanyaven.
La burgesia estava formada pels il·lustrats, gent intel·ligent, millors preparats que els nobles i van voler trobar una solució al problema.
Van suposar que era just demanar el doble vot però llavors tot era sempre empat.

Van haver nobles que van començar a passar-se a la banda de la burgesia, creien que el poble es mereixia uns drets millors.
Es va demanar al rei fer l'Assamblea General però aquest es va negar.

Tots els que estaven a favor de convocar-la es van reunir a la Jeu de Paume, a París. Aquí es van tancar i van decidir no sortir-ne fins haver trobat una solució, uns drets dignes pels ciutadans.

Imatge dels Estats Generals reunits.

Jurament del Jeu de Paume

Aquí és on es va reunir l'Assamblea General. Representants de cada estat, de manera proporcional a la població, tenien un vot cadascú per representar-se. Aquí van decidir els drets dels ciutadants.

L'assalt a la Bastilla

La bastilla era un presó on hi havia gairebé només presos politics que estaven en contra de l'absolutisme. El poble la va assaltar i destruir per indicar que destruien l'absoltuisme indicaven la fi de l'Antic Règim, i d'aquesta manera també van alliberar els presos politics. Això va passar el 14 de juliol de 1789.
El rei no volia entendre perquè el poble es comportava d'aquesta manera i va donar-li l'esquena a la revolució.

Presa de la Bastilla el 14 de juliol de 1789