El marxisme, l'anarquisme i l'internacionalisme.

EL MARXISME. EL SOCIALISME.

Karl Marx i Friedrich Engels estaven en contre del capitalisme. Criticaven l'explotació capitalista i volien que el ploretariat havia de conquerir el poder polític i crear un Estat obrer que socialitzes la propietat. Van defensar la necessitat d'una revolució obrera. Si s'acabava la propietat privada a poc a poc també desapareixerien les classes obreres. Ells volien aconseguir una societat sense classes, l'ideal del de la societat comunista. Els marxismes van proposar la creació de partits obrers polítics. Així aconseguien la participació política i l'entrada al parlament del ploretariat. Així es va crear el Partido Socialista Obrero Español.

Karl Marx i Friedrich Engels

L'ANARQUISME

Bakunin, junt amb altres pensadors com Proudhon i Kropotkin, va ser un dels impulsors de l'anarquisme. Defensaven bàsicament tres principis:

• L'exaltació de la llibertat individual i de la solidaritat social.
• La crítica a la propietat privada i la defensa de formes de propietat privada i la defensa de fromes de propietat col·lectiva.
• El rebuig a l'autoritat, sobretot de l'Estat. Volien crear una nova societat col·lectivista i igualitària, una societat sense classes.

Els anarquistes s'oposaven a la participació política i l'organització en partits, defensaven la creació de sindicats revolucionaris. Alguns estaven a favor de l'ús de la via sindical i la via violenta per aconseguir els seus objectius.

Bakunin

L'INTERNACIONALISME

El 1864 es crea la I Internacional o AIT (Associació Internacional de Treballadors) a. Aquesta organització es va formar a partit de Marxistes i anarquistes, que lluitaven per uns objectius comuns, com la reducció de la jornada laboral. Van dur a terme diverses reunions com la de Londres o la de París, on es reunien per parlar i discutir sobre les causes que defensaven i allò que volien canviar.

Els mètodes per aconseguir-ho, però, eren molt diferents i el 1876, a causa de les discrepàncies entre anarquistes i marxismes va fer desaparèixer la organització. Els socialistes van ser els primers a abandonar, deixant sols els anarquistes, que no van aconseguir tirar endavant el projecte.

El 1889 es crea la II Internacional, a causa dels motius del fracàs de la primera era una associació exclusivament socialista. Aquesta va ser l’associació més important, deixant darrere seu un seguit de símbols encara vigents avui en dia:

•La festa del Dia del treballador l’1 de maig en memòria als treballadors de fàbriques de Chicago que van ser executats després de començar una vaga el dia 1 de maig de 1886 lluitant per aconseguir una reducció de la jornada laboral.
•L’himne de La Internacional
•La bandera roja, que simbolitza la llibertat que volien els marxismes.

Pòster de la AIT