La guerra civil española

L'ESCLAT DE LA GUERRA CIVIL

• El 17 de juliol de 1936 l'exèrict, junt amb els falangistes i tradicionalistes, van protagonitzar un cop d'Estat. Mola es qui ho encapçala tot però al morir li deixa el seu lloc a Franco, que encara no destacava. Els sublevats es van apoderar dels òrgans de govern amb la intenció d'acabar amb el Front Popular. El 19 de juliol, José Giral va donar armes a les milícies dels sindicats i dels partits del Front Popular per aturar el cop i defensar la legalitat republicana.
  

Pòster que simboltiza el cop d'Estat del 18 de juliol de 1936

• Fracàs del cop a Catalunya. El general Goded va encapçalar el cop d'Estat a Catalunya però no va tenir gairebé suport. Tanta la guàrdia Civil com el poble van restar fidels a la República. Després de dos dies de lluite els militars es rendeixen. El cop d'Estat a fracassat a Catalunya i també a Madrid i altres zones d'Espanya però no a tot arreu.
• El fet de que el cop d'Estat si que afectés a certes zones però no en altres va dividir Espanya en dos i això va suposar el desancadenament d'una guerra civil. A les zones rural va triumfar el cop d'Estat però no en les ciutats ja que eren tots republicans.
• A l’Espanya republicana hi havia un buit de poder. Els alts càrrecs no saben com actuar davant d'aquesta situació i no saben si donar armes als obrers perquè actuin ells, i durant els dos primers dies no fan res. No hi ha un govern concret, sembla que l'Estat s'està dissolent. A conseqüència d'això es crea el Comitè de Milícies Antifeixistes, que té tot el poder. Tot i així, la CNT, que està a l’ombra, és qui té tot el poder real.

Civils preparats per frenar el cop d'Estat en un carrer de Barcelona.

INTERNACIONALITZACIÓ DEL CONFLICTE

• Repercussió internacional de la Guerra Civil. La situació era molt tensa a causa del feixisme italià i el nazisme alemany i la Guerra Civil espanyola va ser una gran repercussió. VA crear una confrontació entre les forces democràtiques i els règims feixistes. Espanya era el primer escenari d'operacions del que seria després la Segona Guerra Mundial, en aquesta es lluitaria per les mateixes causes, va ser l'avantsala de la Segona Guerra Mundial.
• Els militars sublevats van comptar amb l'ajuda italiana i alemanya desde el primer moment . Van enviar artilleria, carros, equipament, tropes, i sobretot, la legió Còndor, un exèrcit d'aviació.
  

Legió Còndor bombardejant ciutats espanyoles.

• Per part dels altres països no va haver ajuda. Vanimposar els criteris del comité de NO Intervenció, i es van mantenir neutrals, ignorants, tot i sabent les ajudes que Alemanya, Itàlia i Portugal donaven als franquistes.
• Mussolini i Hitler estaven amb Franco, i això poc després va suposar que la URSS i Mèxic estiguessin amb la República, aportant ajuda militar, amb armament i assessors. Però França va tancar les fronteres i Gran Bretanya va decretar un embargament total a la República.
• La posició dels govers però, no va impedir que solidaritat internacional actues i milers de voluntaris de molts països van arribar a Espanya per defensar la República: eren les Brigades Internacionals.
  
  

Brigades Internacionals

LA ZONA REPUBLICANA

• Comité de milicies antifexistes. Es va crear a Catalunya impulsta per la CNT-FAI, i va agrupar els partits del Front d'Esquerres i va esdevenir l'òrgan de govern principal durant els primers mesos de la Guerra Civil.
  

Cartell amb les consignes de la CNT-FAI

• Els comitès obrers es van ocupar i col·lectivitzar fàbriques i van confiscar terres dels latifundistes per repartir-lesentre col·lectius pagesos.
• Anticlericalisme: els capellans van ser perseguits i les manifestacions relgioses, prohibides. Símbols de aristacràcis, burgesia o religiosos eren considerats com a enemics i eren causa d'empresonament i fins i tot de mort.
• El setembre de 1936 es va reestablir l'estructura republicana i es va desfer el comité de milicies antifexistes. Al mateix temps Largo Caballero va formar un govern de concentració i abandoná Madrid per establir-se a València.
• Aquest mateix més també es va crear un Exèrcit Popular, una fusió de totes les milicies que lluitaven a favor de la República.
• Els fracassos militars van ocasionar una divisió entre les forces republicanes. Uns volien donar prioritat a l'esfoç bàlic i d'altres al progrés revolucionari. Les oposicions entre els dos grups van ocaionar un enfrontament armat a Barcelona, els Fets de Maig. Com a resultat Juan Negrín va formar un nou govern amb una forta influència comunista. El govern es va imposar sobre els conflictes i es va dedicar als treballs bèl·lics. Va proclamar una política de resistència extrema, els Tretze punt de Negrín.

Barricades als carrers de Barcelona durant els Fets de Maig.

LA ZONA SUBLEVADA

• Hi havia una dictadura militar on tots els esforços anaven dirigits a guanyar la guerra. La Junta de Defensa era el principal òrgan de govern dels sublevats, i Franco n'era el cap, tenia poders plens. A l'abril de 1937 es van unir totes les seves forces polítiques i van crear FET y de las JONS; Unió de la Falange Española Tradicionalista (carlins) i la Junta de Ofensiva Nacional-sindicalistas
• Govern de Burgos. El nou Estat s'inspirava en el fexisme i el catolicisme era l'eix central de la societat. Un dels seus objectius era acabar amb les reformes republicanes, suprimin partits i sindicats.
• Va havar-hi una presecució brutal i sistemàtica de qualsevol organització del Front Popular. La repressió va afectar a tothom que havia fet costat a la República o no accetava el nou règim, d'aquesta manera inclucaven por a la societat.

Franco amb l'uniforme del partit polític, Fet y de las JONS