La nova societat industrial

La societat es divideix en classes segons el nivell de riquesa: la burgesia i el proletariat.


La burgesia.

Es diferenciava entre gran, mitjana i petita. Es va convertir en el centre de vida social. Anaven a salons i teatres, els seus habitatges estaven ricament decorats,...

Els obrers

Els treballadors de les fàbriques formaven el proletariat industrial i urbà. Els horaris, els salaris i les festivitats eren establertes de manera arbitrària pels empresaris i les seves condicions de vida i treball eren molt dures. Els nens i les dones havien de treballar per mantenir la família. A més els tallers no tenien condicions higièniques i feia augmentar les malalties entre els obrers.

Les primeres associacions obreres

Va aparèixer el luddisme (John Ludd), volien destruir les màquines perquè creien que eren les responsables dels salaris baixos i de l’atur.
Els treballadores van crear la Societat de Socors Mutus, consistia en ajudar econòmicament els seus membres en cas de malaltia o atur.
L’any 1825 es van fundar els sindicats, d’obrers d’un mateix ofici, i el 1834 el Great Trade Union, un sindicar que agrupava obrers de diferents oficis. Les seves primeres reivindicacions van ser la defensa del dret d’associació, la reducció de jornada laboral, les millores salarials i la regulació del treball infantil.

La segona Revolució Industrial

A les darreres dècades del segle XIX va entrar una nova fase de la revolució industrial en la que Gran Bretanya compartia el lideratge amb Estats Units, Alemanya i Japó.

Noves fonts d’energia

Va aparèixer l’electricitat, gràcies a la invenció de la dinamo que la permetia crear en les centrals hidroelèctriques. Va aparèixer el petroli i l’invensió del motor d’explosió va permetre la possibilitat l’utilització del petroli com a combustible per els automòbils. (1885). El 1903 van aconseguir el primer vol en avió, pels germans Wright, gràcies al petroli. La metal•lúrgia va agafar molta importància igual que la indústria de l’automòbil.

Primer avió.

Durant aquesta fase va haver-hi diferents invents revolucionaris: bombeta (1879),tramvia (1888), el cinematògraf (1895), la radio (1905),...

El cinematògraf, inventat pels germans Lumiere el 1895

Una nova organització industrial

Per rendir més a les fàbriques la producció es va orientar a la fabricació en sèrie. El taylorisme, inventat per Frederick Windslow Taylor, es va instaurar a totes les fàbriques. Era un mètode basat en la fabricació en cadena. Cada persona fa na part molt concreta del procés de fabricació i així s’eliminen moviments inútils.

Frederik Windslow Taylor, inventor del taylorisme.

La primera fàbrica en instaurar-lo va ser la Ford, i el resultat va ser una producció massiva de cotxes amb uns costos menors. Les elevades inversions de capital que necessitaven les innovacions tecnològiques van estimular la concentració industrial, i les empreses es van fer cada vegada més grans.

Model de Ford de 1912.

El capitalisme industrial

La revolució Industrial va originar el capitalisme com a model econòmic i el liberalisme com a doctrina política que el sostenia. Aquest sistema va apareixer per primer cop a Gran Bretanya.

El liberalisme i el capitalisme

Adam Smith va establir els principis del liberalisme econòmic:
-L’interès personal i la recerca de benefici màxim són el motor de l’economia.
-Els diversos interessos s’equilibren al mercat gràcies al mecanisme dels preus que adapta l’oferta i la demanda.
-L’Estat ha d’abstenir-se d’intervenir en el funcionament de l’economia i ha de permetre lliure desenvolupament dels interessos particulars (lliurecanvi).

Adam Smith. Important econòmista britànic.

El capitalisme industrial defensava la propietat privada dels mitjans de producció (fàbriques, màquines,...)
Adam Smith creia que la crisi no podia afectar aquest sistema. Tot i això el 1929 va haver-hi una crisis de superproducció.

La Gran Banca

Empresaris i banquers invertien en fàbriques per comprar millors màquines i millorar la productivitat.
Així va aparèixer la Gran Banca. Les banques tenien un important paper ja que deixaven els diners que guardaven de les persones a les fàbriques que volien augmentar el seu negoci i els cobraven uns interessos molt grans.
Van sorgir les societats anònimes, que tenien el capital dividit en accions. Això va fer néixer el món de la borsa i les accions.
Durant el primer terç del XIX va haver-hi una gran expansió del capitalisme industrial. Entre el 1850 i 1870 va entendres fins a Rússia, Alemanya, els Estats Units i el Japó. El sud d’Europa va costar més d’arribar i seguia havent-hi una societat essencialment rural. L’Europa oriental es va mantenir al marge fins al segle XX.

La revolució dels transports

El ferrocarril
L’increment de producció agrària i industrial no tenia sentit si no era possible fer arribar les mercaderies a la població. Tenien la necessitat de fer arribar les mercaderies a tota la població. Van millorar els camins, la navegació fluvial i el ferrocarril. El 1830 es va inaugurar la primera línia de ferrocarril per passatgers que unia Manchester i Liverpool, i a més a més van començar a fer servir els trens a les mines. El ferrocarril els ajudava a fer trigar més a fer els viatjes, a que fossin més segurs, més varats, i sobretot tenien més capacitat.

Imatge del ferrocarril Liverpool-Manchester

Posteriorment la màquina de vapor es va aplicar al transport marítim, i els vaixells de vapor van substituir els de vela. Els primers vaixells de vapor van començar a funcionar als Estats Units l'any 1807, i el 1847 els vaixells podien travessar l'atlàntic en 15 dies.

El Rob Roy, un dels primers vaixells de vapor anglesos.

L'increment del comerç
La societat passa de l’autoconsum a la venda a altres indrets, països o províncies, va augmentar el comerç interior i exterior. A la teoria del lliurecanvisme, defensa que no s’han de posar traves a comerciar entre diferents països, se li va imposar el proteccionisme, que defensava la indústria nacional mitjançant impostos(aranzels) sobre les importacions, defensava que s’havien de vendre els productes autòctons abans que els externs.

La Revolució Industrial

Les màquines, el vapor i les fàbriques

És l’era del maquinisme. Augmenta la productivitat i disminueix el cost del producte, el venen més varat però hi ha més demanda, llavors hi ha mñes benefici. Les màquines agiliten el procés i disminueix el cost de producció. Les primeres són màquines que funciones amb la força humana. Després apareix la màquina de vapor,de James Watt l’any 1769, que funciona amb carbó.

Màquina de vapor.
1.A la caldera, la calor transforma l'aigua en vapor.
2.El vapor penetre al cilindre.
3.El pistó puja i empeny el balancí.
4. El vapor es refreda al condensador i fa retrocedir el pistó.

L’aparició d’aquestes màquines impulsa al sistema fabril, on es divideix el treball. Els articles artesans són fets per la gent que domina la seva matèria. Els nous treballadors fan feien mecàniques i avorrides, deixen de gaudir fent-les.


La indústria tèxtil

Es desenvolupa molt la indústria tèxtil, és el motor de la industrialització. Els arribava cotó des de l’Índia i comerciaven amb teles fetes d’aquest a Anglaterra, el que anomenaven les Indianes. Anglaterra prospera molt i és la capdavantera en aquesta revolució industrial.

La llançadera de volant, inventada per Kay, era una peça amb forma de barca que s'utilitzava per fer la trama.

La siderúrgia

Comencen a aparèixer grans siderúrgiques que ara comencen a produir en grans quantitats de ferro i acer per fer les eines agrícoles, les màquines i, més tard, vies i plaques pels ferrocarrils.

Obrers treballant en una fàbrica d'acer.

L'augment demogràfic i l'expansió agricola

Segles XVIII i XIX

Hi ha uns canvis econòmics i tecnològics que transformes profundament l’economia i les classes socials. A mitjans del s. XIX va entrar a Catalunya (la fàbrica d’Espanya). La classes obrera marxa al camp perquè hi ha massa treballadors i artesans. Les ciutats passen d’un 80% a un 3% de població.

Revolució demogràfica. (XVIII)

Hi ha un gran creixement de la població. Augmenta la població agrícola. La gent està millor alimentada i hi ha menys malalties. Hi ha un gran progrés de la higiene i la medicina (descobriments mèdics, clavegueres,...)
Disminueix la mortalitat i s’incrementa la natalitat. L’esperança de vida puja dels 35 als 50.
A causa d’aquest augment de gent hi ha emigracions a Amèrica (S.XIX)

Fases de l'augment de població.
TN-> taxa de natalitat

TM-> taxa de mortalitat

CP-> població

Revolució agrícola

Hi ha un augment de la demanda d’aliments perquè hi ha més gent. Llavors augmenten els conreus i el menjar que es produeix. A causa de la demanda hi ha un avaratiment de preus.
Apareix la privatització del sòl. Les terres abans passaven de pares a fills sempre. Feien que pagesos treballessin les terres i després els pagaven una part dels beneficis. Ara alguns nobles o venen les terres o inverteixen (adobs, màquines,...).

Una segadora de l'època.

Apareixen nous mètodes i tècniques de conreu, com el mètode Norfolk. Durant un any plantaven blat, que esgotava el camp, i durant l’any següent naps o altres aliments que esgotaven poc el terra i alimentaven el bestiar. Van aparèixer també nous conreus: blat de moro, patates, hortalisses,...

Esquema dels sitema Norfolk

L'Imperi Napoleònic

Napoleó. De cònsol a emperador.

-El 1799 Napoleó va ser anomenat cònsol. La seva politica de govern s'encaminava a evitar el retorn de l'absolutisme i el retorn dels grups més radicals.

Napoleó.

- Va fer una notabe reforma Administrativa. Va dividir França en departament (províncies) amb un prefecte al capdamunt que feien complir les ordres del govern en aquestes. Va fer un nou codi civil amb unes lleis una mica més conservadores on es va reforma la hisenda i el sistema d'ensenyament.

-Amb tots aquests canvis aconsegueix l'estabilitat desitjada per l'alta burgesia.

-Va acordar una Pau Religiosa amb l'Esglèsia. Va retornar-lis les terres però no el poder. D'aquesta manera l'Esglèsia es va comprometre a no fer cap acció en contra de la revolució.

-El 1804, se sentia tan poderós pels seus èxits militars arreu d'Europa i la seva capacitat de governar que es va fer coronar Emperador. El Papa de Roma l'anava a coronar pero ell va agafar la corona i se la va posar ell mateix, simbolitzant que no hi ha ningú superior a ell.

Imatge de la coronació.

-Va abolir l'absolutisme i els drets senyorials i va instaurar els principis de la revolució francesa: llibertat econòmica i religiosa, igualtat legal dels ciutadans,...

-Va construir un gran Imperi. El 1811 ja s'estenia desde Alemanya fins a Espanya, excepte Gran Bretanya i Portugal.

Imperi Napoleònic al 1811

-Les tropes napoleòniques eren exèrcits d'ocupació, s'apropiaven de les riqueses dels països que invaien. Algunes de les seves accions estaven en contra dels seus ideals.

-L'Imperi va arribar a un punt que tenia un doble significat per Napoleó. Va conquerir diverses nacions per instaurar les igualtats i ideals de la revolució, però al mateix temps posava els seus parents propers als principals carrecs. Això feia que els patriotes d'aquestes terres s'oposessin a aquest nou governan.

-A causa d'aquest fets el 1808 va haver un aixecament protagonitzat pels españols en contra de Josep Bonaparte, un rei estranger.

Representa una escena de l'aixecamnet del 2 de maig contra els franceses, principi de la guerra d'independencia espanyola contra Napoleó.

-El 1814, després de ser vençut a Rússia i a Espanya, va abandonar el poder. Va intentar tornar a ocupar el seu antic càrrec però va ser derrotat a Bèlgica a la batalla de Waterloo i va ser desterrat a l'illa de Santa Helena.

La batalla de Waterloo, 1815.