Senderos de glória.

Títol Original:Paths of Glory
Any: 1957
Duració: 86 min.
País: Estats UnitsD
Director: Stanley Kubrick
Guió: Stanley Kubrick, Calder Willingham, Jim Thompson (Novela: Humphrey Cobb)
Música: Gerald Fried
Fototgrafia: Georg Krause (B&W)
Actors: Kirk Douglas, Ralph Meeker, Adolphe Menjou, George MacReady, Wayne Morris, Richard Anderson, Joseph Turkel, Timothy Carey, Peter Capell, Susanne Christian, Bert Freed, Emile Meyer
Praductora: MGM presenta una producción Bryna Productions
Gènere: Bèl·lic. Drama. I Guerra Mundial.
Sinopsi: França, 1916, durant la Primera Guerra Mundial, el general Boulard ordena la captura d'una inexpugnable posició alemanya i encarrega aquesta tasca a l'ambiciós general Mireau. Aquest, al seu torn, ordena al coronel Dax que encapçali l'atac. La presa del turó resulta un infern, i el regiment torna a les seves posicions. L'alt comandament militar, irritat per la derrota, decideix castigar i donar exemple als soldats.

La guerra civil española

L'ESCLAT DE LA GUERRA CIVIL

• El 17 de juliol de 1936 l'exèrict, junt amb els falangistes i tradicionalistes, van protagonitzar un cop d'Estat. Mola es qui ho encapçala tot però al morir li deixa el seu lloc a Franco, que encara no destacava. Els sublevats es van apoderar dels òrgans de govern amb la intenció d'acabar amb el Front Popular. El 19 de juliol, José Giral va donar armes a les milícies dels sindicats i dels partits del Front Popular per aturar el cop i defensar la legalitat republicana.
  

Pòster que simboltiza el cop d'Estat del 18 de juliol de 1936

• Fracàs del cop a Catalunya. El general Goded va encapçalar el cop d'Estat a Catalunya però no va tenir gairebé suport. Tanta la guàrdia Civil com el poble van restar fidels a la República. Després de dos dies de lluite els militars es rendeixen. El cop d'Estat a fracassat a Catalunya i també a Madrid i altres zones d'Espanya però no a tot arreu.
• El fet de que el cop d'Estat si que afectés a certes zones però no en altres va dividir Espanya en dos i això va suposar el desancadenament d'una guerra civil. A les zones rural va triumfar el cop d'Estat però no en les ciutats ja que eren tots republicans.
• A l’Espanya republicana hi havia un buit de poder. Els alts càrrecs no saben com actuar davant d'aquesta situació i no saben si donar armes als obrers perquè actuin ells, i durant els dos primers dies no fan res. No hi ha un govern concret, sembla que l'Estat s'està dissolent. A conseqüència d'això es crea el Comitè de Milícies Antifeixistes, que té tot el poder. Tot i així, la CNT, que està a l’ombra, és qui té tot el poder real.

Civils preparats per frenar el cop d'Estat en un carrer de Barcelona.

INTERNACIONALITZACIÓ DEL CONFLICTE

• Repercussió internacional de la Guerra Civil. La situació era molt tensa a causa del feixisme italià i el nazisme alemany i la Guerra Civil espanyola va ser una gran repercussió. VA crear una confrontació entre les forces democràtiques i els règims feixistes. Espanya era el primer escenari d'operacions del que seria després la Segona Guerra Mundial, en aquesta es lluitaria per les mateixes causes, va ser l'avantsala de la Segona Guerra Mundial.
• Els militars sublevats van comptar amb l'ajuda italiana i alemanya desde el primer moment . Van enviar artilleria, carros, equipament, tropes, i sobretot, la legió Còndor, un exèrcit d'aviació.
  

Legió Còndor bombardejant ciutats espanyoles.

• Per part dels altres països no va haver ajuda. Vanimposar els criteris del comité de NO Intervenció, i es van mantenir neutrals, ignorants, tot i sabent les ajudes que Alemanya, Itàlia i Portugal donaven als franquistes.
• Mussolini i Hitler estaven amb Franco, i això poc després va suposar que la URSS i Mèxic estiguessin amb la República, aportant ajuda militar, amb armament i assessors. Però França va tancar les fronteres i Gran Bretanya va decretar un embargament total a la República.
• La posició dels govers però, no va impedir que solidaritat internacional actues i milers de voluntaris de molts països van arribar a Espanya per defensar la República: eren les Brigades Internacionals.
  
  

Brigades Internacionals

LA ZONA REPUBLICANA

• Comité de milicies antifexistes. Es va crear a Catalunya impulsta per la CNT-FAI, i va agrupar els partits del Front d'Esquerres i va esdevenir l'òrgan de govern principal durant els primers mesos de la Guerra Civil.
  

Cartell amb les consignes de la CNT-FAI

• Els comitès obrers es van ocupar i col·lectivitzar fàbriques i van confiscar terres dels latifundistes per repartir-lesentre col·lectius pagesos.
• Anticlericalisme: els capellans van ser perseguits i les manifestacions relgioses, prohibides. Símbols de aristacràcis, burgesia o religiosos eren considerats com a enemics i eren causa d'empresonament i fins i tot de mort.
• El setembre de 1936 es va reestablir l'estructura republicana i es va desfer el comité de milicies antifexistes. Al mateix temps Largo Caballero va formar un govern de concentració i abandoná Madrid per establir-se a València.
• Aquest mateix més també es va crear un Exèrcit Popular, una fusió de totes les milicies que lluitaven a favor de la República.
• Els fracassos militars van ocasionar una divisió entre les forces republicanes. Uns volien donar prioritat a l'esfoç bàlic i d'altres al progrés revolucionari. Les oposicions entre els dos grups van ocaionar un enfrontament armat a Barcelona, els Fets de Maig. Com a resultat Juan Negrín va formar un nou govern amb una forta influència comunista. El govern es va imposar sobre els conflictes i es va dedicar als treballs bèl·lics. Va proclamar una política de resistència extrema, els Tretze punt de Negrín.

Barricades als carrers de Barcelona durant els Fets de Maig.

LA ZONA SUBLEVADA

• Hi havia una dictadura militar on tots els esforços anaven dirigits a guanyar la guerra. La Junta de Defensa era el principal òrgan de govern dels sublevats, i Franco n'era el cap, tenia poders plens. A l'abril de 1937 es van unir totes les seves forces polítiques i van crear FET y de las JONS; Unió de la Falange Española Tradicionalista (carlins) i la Junta de Ofensiva Nacional-sindicalistas
• Govern de Burgos. El nou Estat s'inspirava en el fexisme i el catolicisme era l'eix central de la societat. Un dels seus objectius era acabar amb les reformes republicanes, suprimin partits i sindicats.
• Va havar-hi una presecució brutal i sistemàtica de qualsevol organització del Front Popular. La repressió va afectar a tothom que havia fet costat a la República o no accetava el nou règim, d'aquesta manera inclucaven por a la societat.

Franco amb l'uniforme del partit polític, Fet y de las JONS

Període d'entreguerres

LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA.

• Autocràcia tzarina, sota el domini dels Romanov.
• Exèrcit, aristocràcia i Esglèsia Ortodoxa coma puntals del règim. Amb aquests asseguraven el control de l'Imperi i les ideologies.
• Postració pagesia, els pagesos vivien sotmesos als seus amos
• Procés industrial a les ciutats, molta més feina però tenien uns sous miserables.
• Contestació anarquista i marxista (mexevics i bolxevics)

Els Romanov

REVOLUCIÓ DE FEBRER DE 1917

• Conseqüències de la 1a Guerra Mundial. Els desastres militants es van succeir. Al mobilitzar pagesos al camp de batalla va haver-hi un gran descens de la producció agrícola, i a sobre els pocs recursos eren per a la guerra. Va provocar malestar entre obrers i pagesos. Els govern no era capaç de de capgirar la situació.
• La població es va començar a organitzar en soviets, consells d'obrers, pagesos i soldats que exigien la retirada de la guerra i l'abdicació del tsar.
• Al final es va produir la caiguda del tsarisme a causa de la pressió de la població, va haver-hi una revolució a Sant Petersburg.
• Establiment d'un govern provisional (Kerenskÿ) i d'una república democràtica i liberal.
  

Tropes russes

REVOLUCIÓ D'OCTUBRE

• Tot i el canvi del goven, el manteniment de Rússia a la guerra va seguir.
• La lentitud en les reformes van fer augmentar el descontentament popular.
• La influències dels bolxevics també era una gran pressió a suportar, ja que volien derrocar el govern provisional i instaurar el socialisme.
• Els bolxevics volien un govern de soviets obrers i pagesos, i el 25 d'actubre es va produir una sublevació dels soviets. Va haver-hi una reovulció i en 10 dies es van fer amb el poder. Lenin va fomrar llavors un govern obrer amb el suport del Congrés dels Soviets de Rússia.
• Es van començar a prendre les primeres mesures: reitrada de la guerra, expropiació terres i incautació de les fàbriques.

Lenin parlant-li al poble revolucionari durant la revolució d'actubre de 1917

L'organització de la pau

EL TRACTAT DE VERSALLES
Va ser el tractat on es va signar la pau amb Alemanya. Van firmar més de 32 països. Els vencedors, EEUU, Anglaterra, França i Itàlia, van imposar unes condicions molt dures a Alemanya:

• Alemanya és la única culpable.
• S'ha d'encarregar de les reparacions de la guerra. Alemanya havia de pagar tot els desperfectes tot i la seva situació després de la guerra.
• Es desmantella el seu exèrcit.
• Se li prhibeix el rearmament tot i la importància de la seva indústria.
• Els Francesos i Anglesos es queden amb el seu Imperi Colonial.
• S'estableixen tropes estrangeres als seus territoris.
• Alsàcia i Lorena tornen a mans dels francesos.
• Polònia, país que havia estat absorvit per Rússia, se li permet ser un estat. Neix l'exèrcit polonès. El corredor de Danzing se li entrega per fer un estat que arribi al mar.

Alemanya va considerar que el tractat de Versalles havia estat una imposició i una pau humiliant, i això havia de revifar en el futur el seu nacionalisme i el desig de revenja.

UN NOU MAPA D'EUROPA

Es va imposar la doctrina del presindent dels Estats Units, Wilson: "Cada nació té dret a un estat".

• Rússia va cedir estats bàltics i territoris a Polònia.
• Desapareix l'imperi turc. Iraq, Síria i Palestina es fan protectorats britànics, i el Líban francès.
• Es desintegra l'Imperi Austrohongarès, i es creen Txecoslovàquia, Hongria, Àustria i Ioguslàvia.

SOCIETAT DE NACIONS.

El president Wilson va crear una organització anomenada Societat de Nacions (SDN), que havia de garantir la pau, fomentar la cooperació entre els estats, vigilar el compliment del tractat i establir un diàleg per dirimir els conflictes. Estava format per l'Assamblea, tots els estat en formaven part, i un Consell, format per les potències guanyadores. La seva seu es va establir a Ginebra, ja que Suïssa era un país neutral.

Al final el projecte no va seguir endavant a causa de la situació de destrucció d'Europa i el fet de que els Estats Units no s'integrés, ni tampoc altres estats descontens amb el tractat de pau com Alemanya i Itàlia, que va converit la SDN en una organització de vencedors.

1a Guerra Mundial. La Gran Guerra

CAUSES DE LA 1A GUERRA MUNDIAL

Les causes de la Primera guerra mundial van ser bàsicament les següents:
-Rivalitats entre les potències colonials:Alemanya tenia poques colònies al Marroc i va imposar-se a França i Gran Bretanya.
-Exaltació nacionalista: Alemanya i França a la guerra francoprussiana (1871). França va perdre Alsàcia i Lorena en benefici de Alemanya. Les dos eren potències i es veien com enemigues. Competien pel lideratge de les rutes marítimes i el comerç internacional.
-Conflicte dels Balcans. Àustria volia dominar la regió i acusava a Sèrbia de donar suport a les protestes que hi havia dins de l’imperi, format per una majoria germànica dominant i per múltiples nacionalitats sotmeses. El 1908 Àustria va ocupar Bòsnia i Rússia va declara que seria capaç d’enfrontar-se a aquesta, ja que protegia els pobles eslaus.

ALIANCES

Tots les països van invertir en la fabricació d’armes, vaixells de guerra i entrenament de tropes. Es van creear dues aliances:

• 1882 Triple Aliança (Alemanya, Itàlia i Àustra-Hongria)
• 1907 Triple Entesa (França, Gran Bretanya i Rússia)

L'ESCLAT DE LA GUERRA

El 28 de juny de 1914 van assassinar a Francesc Ferran a Bòsnia per un estudiant relacionat amb els nacionalistes serbis. Àustria va declarar la guerra e Sèrbia i Rússia va intervenir per defensar Sèrbia. Els aliats d’aquestes també van intervenir i Àustria i Alemanya van declarar la guerra a França i Rússia. També Gran Bretanya quan França va envair Bèlgica, aliada d’aquesta.

Assassinat del princep Frances Ferran i de las eva dona. Es va produir al carrer, a Sarajevo, i va ser le segon intent en el mateix dia.

GUERRA DE MOVIMENTS

- Va haver-hi una ofensiva llampec protagonitzada pels alemanys al situar-se a les portes de París, arribant passant per Bèlgica i Luxemburg.
-A la bora del riu Marne, en una gran explanada, els alemanys es van enfrontar als francobritànics a la batalla de Marne. Els francesos i anglesos van aconseguir aturar els
- Entre batalla i batalla van aparèixer veus pacifistes, encara que constituïen una minoria. Van ser acallades després de l’assassinat de Jean Jaures, una de les més importants.

GUERRA DE TRINXERES

Aquesta guerra es va iniciar el 1915 i va ser protagonitzada per Anglesos i Francesos en un bàndol i Alemanys i Austríacs en l’altre. Després dels primers moviments, els fronts es van immobilitzar.
Duran aquest període es van obrir trinxeres des de Suïssa fins al mar del Nord. Cada petita part de territori guanyada significada un nombre enorme de baixes als exercits.
El 1916 va haver-hi la batalla de Verdum, on els alemanys van intentar trencar el front francès però aquests i els seus aliats van resistir durant més de quatre mesos. En aquesta batalla van morir més de 1.800.000 persones.
En aquest període es va començar a perdre l’eufòria i es produeixen desercions. Soldats deixen el camp a causa de la pressió psicològica que suposava veure morir els seus companys. Quan veuen que perden homes, es comencen a prendre mesures com matar aquells que marxin perquè se’ls considera traïdors. A les ciutats utilitzaven propaganda falsa per fer creure a la població que guanyen ells: “La primera cosa que es perd en una guerra és la veritat!”

Trinxeres.

LA CRISI DE 1917 I LA FI DE LA GUERRA

El 1917 hi ha una revolució a Rússia i el partit obrer arriba al poder a través d’una revolució social. Els dominadors passen a ser els dominats. A causa de l’escassetat de bens i de l’alta mortaldat, Lenin prefereix pau i pa, Rússia es retira de la guerra. Firma la Pau de Brest-Litovsk en la que cedeix uns territoris a Alemanya a canvi de que aquesta no l’ataqui.
EEUU intervé en la guerra a causa de l’abandonament de Rússia i es compensen els dos bàndols. França, Anglaterra, Itàlia i els EEUU aconsegueixen derrotar Alemanya i Àustria el 1918. A partir d’aquest moment hi ha una sèrie de revoltes a Alemanya i acaba abdicant el Kàiser Guillem II. L’11 de novembre de 1918 Alemanya firma la rendició. Un traxte en que els vencedors busquen fer pagar a Alemanya tots els danys causats per la guerra i humiliar a tots els alemanys.

Guillem II

LA GUERRA A LA REREGUARDA

La guerra mundial va ser una guerra de desgast, on la indústria va tenir un paper fonamental. Els fet de que els exèrcits reclutessin a tots els homes va fer que les dones entressin al món laboral i bàsicament hi havia mà d’obra femenina a les fàbriques. Van augmentar les tècniques de propaganda, els cartells animaven a la població a resistir i a treballar per la guerra, que inclús amb els milers de morts es mantingués la moral. Al cinema mut es van fer diverses produccions curtes sobre la guerra com Armes al hombro (1918) de Charles Chaplin.

El marxisme, l'anarquisme i l'internacionalisme.

EL MARXISME. EL SOCIALISME.

Karl Marx i Friedrich Engels estaven en contre del capitalisme. Criticaven l'explotació capitalista i volien que el ploretariat havia de conquerir el poder polític i crear un Estat obrer que socialitzes la propietat. Van defensar la necessitat d'una revolució obrera. Si s'acabava la propietat privada a poc a poc també desapareixerien les classes obreres. Ells volien aconseguir una societat sense classes, l'ideal del de la societat comunista. Els marxismes van proposar la creació de partits obrers polítics. Així aconseguien la participació política i l'entrada al parlament del ploretariat. Així es va crear el Partido Socialista Obrero Español.

Karl Marx i Friedrich Engels

L'ANARQUISME

Bakunin, junt amb altres pensadors com Proudhon i Kropotkin, va ser un dels impulsors de l'anarquisme. Defensaven bàsicament tres principis:

• L'exaltació de la llibertat individual i de la solidaritat social.
• La crítica a la propietat privada i la defensa de formes de propietat privada i la defensa de fromes de propietat col·lectiva.
• El rebuig a l'autoritat, sobretot de l'Estat. Volien crear una nova societat col·lectivista i igualitària, una societat sense classes.

Els anarquistes s'oposaven a la participació política i l'organització en partits, defensaven la creació de sindicats revolucionaris. Alguns estaven a favor de l'ús de la via sindical i la via violenta per aconseguir els seus objectius.

Bakunin

L'INTERNACIONALISME

El 1864 es crea la I Internacional o AIT (Associació Internacional de Treballadors) a. Aquesta organització es va formar a partit de Marxistes i anarquistes, que lluitaven per uns objectius comuns, com la reducció de la jornada laboral. Van dur a terme diverses reunions com la de Londres o la de París, on es reunien per parlar i discutir sobre les causes que defensaven i allò que volien canviar.

Els mètodes per aconseguir-ho, però, eren molt diferents i el 1876, a causa de les discrepàncies entre anarquistes i marxismes va fer desaparèixer la organització. Els socialistes van ser els primers a abandonar, deixant sols els anarquistes, que no van aconseguir tirar endavant el projecte.

El 1889 es crea la II Internacional, a causa dels motius del fracàs de la primera era una associació exclusivament socialista. Aquesta va ser l’associació més important, deixant darrere seu un seguit de símbols encara vigents avui en dia:

•La festa del Dia del treballador l’1 de maig en memòria als treballadors de fàbriques de Chicago que van ser executats després de començar una vaga el dia 1 de maig de 1886 lluitant per aconseguir una reducció de la jornada laboral.
•L’himne de La Internacional
•La bandera roja, que simbolitza la llibertat que volien els marxismes.

Pòster de la AIT

La nova societat industrial

La societat es divideix en classes segons el nivell de riquesa: la burgesia i el proletariat.


La burgesia.

Es diferenciava entre gran, mitjana i petita. Es va convertir en el centre de vida social. Anaven a salons i teatres, els seus habitatges estaven ricament decorats,...

Els obrers

Els treballadors de les fàbriques formaven el proletariat industrial i urbà. Els horaris, els salaris i les festivitats eren establertes de manera arbitrària pels empresaris i les seves condicions de vida i treball eren molt dures. Els nens i les dones havien de treballar per mantenir la família. A més els tallers no tenien condicions higièniques i feia augmentar les malalties entre els obrers.

Les primeres associacions obreres

Va aparèixer el luddisme (John Ludd), volien destruir les màquines perquè creien que eren les responsables dels salaris baixos i de l’atur.
Els treballadores van crear la Societat de Socors Mutus, consistia en ajudar econòmicament els seus membres en cas de malaltia o atur.
L’any 1825 es van fundar els sindicats, d’obrers d’un mateix ofici, i el 1834 el Great Trade Union, un sindicar que agrupava obrers de diferents oficis. Les seves primeres reivindicacions van ser la defensa del dret d’associació, la reducció de jornada laboral, les millores salarials i la regulació del treball infantil.

La segona Revolució Industrial

A les darreres dècades del segle XIX va entrar una nova fase de la revolució industrial en la que Gran Bretanya compartia el lideratge amb Estats Units, Alemanya i Japó.

Noves fonts d’energia

Va aparèixer l’electricitat, gràcies a la invenció de la dinamo que la permetia crear en les centrals hidroelèctriques. Va aparèixer el petroli i l’invensió del motor d’explosió va permetre la possibilitat l’utilització del petroli com a combustible per els automòbils. (1885). El 1903 van aconseguir el primer vol en avió, pels germans Wright, gràcies al petroli. La metal•lúrgia va agafar molta importància igual que la indústria de l’automòbil.

Primer avió.

Durant aquesta fase va haver-hi diferents invents revolucionaris: bombeta (1879),tramvia (1888), el cinematògraf (1895), la radio (1905),...

El cinematògraf, inventat pels germans Lumiere el 1895

Una nova organització industrial

Per rendir més a les fàbriques la producció es va orientar a la fabricació en sèrie. El taylorisme, inventat per Frederick Windslow Taylor, es va instaurar a totes les fàbriques. Era un mètode basat en la fabricació en cadena. Cada persona fa na part molt concreta del procés de fabricació i així s’eliminen moviments inútils.

Frederik Windslow Taylor, inventor del taylorisme.

La primera fàbrica en instaurar-lo va ser la Ford, i el resultat va ser una producció massiva de cotxes amb uns costos menors. Les elevades inversions de capital que necessitaven les innovacions tecnològiques van estimular la concentració industrial, i les empreses es van fer cada vegada més grans.

Model de Ford de 1912.

El capitalisme industrial

La revolució Industrial va originar el capitalisme com a model econòmic i el liberalisme com a doctrina política que el sostenia. Aquest sistema va apareixer per primer cop a Gran Bretanya.

El liberalisme i el capitalisme

Adam Smith va establir els principis del liberalisme econòmic:
-L’interès personal i la recerca de benefici màxim són el motor de l’economia.
-Els diversos interessos s’equilibren al mercat gràcies al mecanisme dels preus que adapta l’oferta i la demanda.
-L’Estat ha d’abstenir-se d’intervenir en el funcionament de l’economia i ha de permetre lliure desenvolupament dels interessos particulars (lliurecanvi).

Adam Smith. Important econòmista britànic.

El capitalisme industrial defensava la propietat privada dels mitjans de producció (fàbriques, màquines,...)
Adam Smith creia que la crisi no podia afectar aquest sistema. Tot i això el 1929 va haver-hi una crisis de superproducció.

La Gran Banca

Empresaris i banquers invertien en fàbriques per comprar millors màquines i millorar la productivitat.
Així va aparèixer la Gran Banca. Les banques tenien un important paper ja que deixaven els diners que guardaven de les persones a les fàbriques que volien augmentar el seu negoci i els cobraven uns interessos molt grans.
Van sorgir les societats anònimes, que tenien el capital dividit en accions. Això va fer néixer el món de la borsa i les accions.
Durant el primer terç del XIX va haver-hi una gran expansió del capitalisme industrial. Entre el 1850 i 1870 va entendres fins a Rússia, Alemanya, els Estats Units i el Japó. El sud d’Europa va costar més d’arribar i seguia havent-hi una societat essencialment rural. L’Europa oriental es va mantenir al marge fins al segle XX.

La revolució dels transports

El ferrocarril
L’increment de producció agrària i industrial no tenia sentit si no era possible fer arribar les mercaderies a la població. Tenien la necessitat de fer arribar les mercaderies a tota la població. Van millorar els camins, la navegació fluvial i el ferrocarril. El 1830 es va inaugurar la primera línia de ferrocarril per passatgers que unia Manchester i Liverpool, i a més a més van començar a fer servir els trens a les mines. El ferrocarril els ajudava a fer trigar més a fer els viatjes, a que fossin més segurs, més varats, i sobretot tenien més capacitat.

Imatge del ferrocarril Liverpool-Manchester

Posteriorment la màquina de vapor es va aplicar al transport marítim, i els vaixells de vapor van substituir els de vela. Els primers vaixells de vapor van començar a funcionar als Estats Units l'any 1807, i el 1847 els vaixells podien travessar l'atlàntic en 15 dies.

El Rob Roy, un dels primers vaixells de vapor anglesos.

L'increment del comerç
La societat passa de l’autoconsum a la venda a altres indrets, països o províncies, va augmentar el comerç interior i exterior. A la teoria del lliurecanvisme, defensa que no s’han de posar traves a comerciar entre diferents països, se li va imposar el proteccionisme, que defensava la indústria nacional mitjançant impostos(aranzels) sobre les importacions, defensava que s’havien de vendre els productes autòctons abans que els externs.

La Revolució Industrial

Les màquines, el vapor i les fàbriques

És l’era del maquinisme. Augmenta la productivitat i disminueix el cost del producte, el venen més varat però hi ha més demanda, llavors hi ha mñes benefici. Les màquines agiliten el procés i disminueix el cost de producció. Les primeres són màquines que funciones amb la força humana. Després apareix la màquina de vapor,de James Watt l’any 1769, que funciona amb carbó.

Màquina de vapor.
1.A la caldera, la calor transforma l'aigua en vapor.
2.El vapor penetre al cilindre.
3.El pistó puja i empeny el balancí.
4. El vapor es refreda al condensador i fa retrocedir el pistó.

L’aparició d’aquestes màquines impulsa al sistema fabril, on es divideix el treball. Els articles artesans són fets per la gent que domina la seva matèria. Els nous treballadors fan feien mecàniques i avorrides, deixen de gaudir fent-les.


La indústria tèxtil

Es desenvolupa molt la indústria tèxtil, és el motor de la industrialització. Els arribava cotó des de l’Índia i comerciaven amb teles fetes d’aquest a Anglaterra, el que anomenaven les Indianes. Anglaterra prospera molt i és la capdavantera en aquesta revolució industrial.

La llançadera de volant, inventada per Kay, era una peça amb forma de barca que s'utilitzava per fer la trama.

La siderúrgia

Comencen a aparèixer grans siderúrgiques que ara comencen a produir en grans quantitats de ferro i acer per fer les eines agrícoles, les màquines i, més tard, vies i plaques pels ferrocarrils.

Obrers treballant en una fàbrica d'acer.

L'augment demogràfic i l'expansió agricola

Segles XVIII i XIX

Hi ha uns canvis econòmics i tecnològics que transformes profundament l’economia i les classes socials. A mitjans del s. XIX va entrar a Catalunya (la fàbrica d’Espanya). La classes obrera marxa al camp perquè hi ha massa treballadors i artesans. Les ciutats passen d’un 80% a un 3% de població.

Revolució demogràfica. (XVIII)

Hi ha un gran creixement de la població. Augmenta la població agrícola. La gent està millor alimentada i hi ha menys malalties. Hi ha un gran progrés de la higiene i la medicina (descobriments mèdics, clavegueres,...)
Disminueix la mortalitat i s’incrementa la natalitat. L’esperança de vida puja dels 35 als 50.
A causa d’aquest augment de gent hi ha emigracions a Amèrica (S.XIX)

Fases de l'augment de població.
TN-> taxa de natalitat

TM-> taxa de mortalitat

CP-> població

Revolució agrícola

Hi ha un augment de la demanda d’aliments perquè hi ha més gent. Llavors augmenten els conreus i el menjar que es produeix. A causa de la demanda hi ha un avaratiment de preus.
Apareix la privatització del sòl. Les terres abans passaven de pares a fills sempre. Feien que pagesos treballessin les terres i després els pagaven una part dels beneficis. Ara alguns nobles o venen les terres o inverteixen (adobs, màquines,...).

Una segadora de l'època.

Apareixen nous mètodes i tècniques de conreu, com el mètode Norfolk. Durant un any plantaven blat, que esgotava el camp, i durant l’any següent naps o altres aliments que esgotaven poc el terra i alimentaven el bestiar. Van aparèixer també nous conreus: blat de moro, patates, hortalisses,...

Esquema dels sitema Norfolk

L'Imperi Napoleònic

Napoleó. De cònsol a emperador.

-El 1799 Napoleó va ser anomenat cònsol. La seva politica de govern s'encaminava a evitar el retorn de l'absolutisme i el retorn dels grups més radicals.

Napoleó.

- Va fer una notabe reforma Administrativa. Va dividir França en departament (províncies) amb un prefecte al capdamunt que feien complir les ordres del govern en aquestes. Va fer un nou codi civil amb unes lleis una mica més conservadores on es va reforma la hisenda i el sistema d'ensenyament.

-Amb tots aquests canvis aconsegueix l'estabilitat desitjada per l'alta burgesia.

-Va acordar una Pau Religiosa amb l'Esglèsia. Va retornar-lis les terres però no el poder. D'aquesta manera l'Esglèsia es va comprometre a no fer cap acció en contra de la revolució.

-El 1804, se sentia tan poderós pels seus èxits militars arreu d'Europa i la seva capacitat de governar que es va fer coronar Emperador. El Papa de Roma l'anava a coronar pero ell va agafar la corona i se la va posar ell mateix, simbolitzant que no hi ha ningú superior a ell.

Imatge de la coronació.

-Va abolir l'absolutisme i els drets senyorials i va instaurar els principis de la revolució francesa: llibertat econòmica i religiosa, igualtat legal dels ciutadans,...

-Va construir un gran Imperi. El 1811 ja s'estenia desde Alemanya fins a Espanya, excepte Gran Bretanya i Portugal.

Imperi Napoleònic al 1811

-Les tropes napoleòniques eren exèrcits d'ocupació, s'apropiaven de les riqueses dels països que invaien. Algunes de les seves accions estaven en contra dels seus ideals.

-L'Imperi va arribar a un punt que tenia un doble significat per Napoleó. Va conquerir diverses nacions per instaurar les igualtats i ideals de la revolució, però al mateix temps posava els seus parents propers als principals carrecs. Això feia que els patriotes d'aquestes terres s'oposessin a aquest nou governan.

-A causa d'aquest fets el 1808 va haver un aixecament protagonitzat pels españols en contra de Josep Bonaparte, un rei estranger.

Representa una escena de l'aixecamnet del 2 de maig contra els franceses, principi de la guerra d'independencia espanyola contra Napoleó.

-El 1814, després de ser vençut a Rússia i a Espanya, va abandonar el poder. Va intentar tornar a ocupar el seu antic càrrec però va ser derrotat a Bèlgica a la batalla de Waterloo i va ser desterrat a l'illa de Santa Helena.

La batalla de Waterloo, 1815.